Vés al contingut

Lisa Guenther

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLisa Guenther
Biografia
Naixement1971 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
FormacióUniversitat de Toronto
Universitat Bishop's Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsofa Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Vanderbilt
Queen's University Modifica el valor a Wikidata

Lisa Guenther és una filòsofa i activista canadenca, coneguda pels seus esforços per portar la filosofia a entorns extraordinaris. El treball de Guenther assumeix l'aïllament, la tortura a la presó, la injustícia reproductiva i l'estat carcerari.

Forma part del Departament de Filosofia i del Programa de Postgrau en Estudis Culturals, i és actualment acadèmica nacional de Queen's en Filosofia Política i Estudis Penitenciaris Crítics a la Queen's University de Kingston, a Ontario, Canadà.[1] Abans del 2018, va exercir com a professora associada de filosofia a la Universitat de Vanderbilt. El seu primer càrrec acadèmic va ser a la Universitat d'Auckland. Guenther es llicencià a la Bishop's University i es va doctorar a la Universitat de Toronto.

Guenther s'especialitzà en filosofia feminista, fenomenologia i filosofia política. El seu llibre ha estat descrit per Notre Dame Philosophical Reviews com "un manifest d'alliberament en les lluites contra la captivitat".[2] El treball de Guenther amb reclusos al corredor de la mort a la presó de màxima seguretat de Riverbend a Nashville ha rebut una considerable atenció mediàtica. En una entrevista a The Boston Review descriu els seus esforços com a fonamentats en una nova comprensió del que és la filosofia: «Ara abordo la filosofia com una pràctica democràtica radical de creació de sentit col·lectiva».[3] The Chronicle of Higher Education, en el perfil de Guenther, la va anomenar «defensora radical de la reforma penitenciària».[4]

Referències

[modifica]
  1. Carroll, Andrew. «Una oportunitat per construir ponts, enfortir els llaços», 01-02-2018. [Consulta: 17 març 2018].
  2. James, Joy. «Confinament solitari: la mort social i les seves vides posteriors».
  3. Dzur, Albert W. «Teaching Philosophy on Death Row».
  4. Schimke, David. «From Theorist to Activista».

Enllaços externs

[modifica]